17Juny2019

Sou aquí: INICI Notícies Actualitat Decàleg de bones practiques de la comunicació local

Decàleg de bones practiques de la comunicació local

L’Ajuntament de Pals té entre les seves principals prioritats la transparència en la seva relació amb la ciutadania i en la comunicació de l’acció municipal. A la Junta de Govern Local celebrada el darrer 3 d’abril s'ha dut a terme els tràmits de l'acord d'adhesió al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, impulsat pel laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Ajuntament de Pals comparteix plenament els principis i valors que es recullen en el Decàleg, document que promou les bones pràctiques de la informació i la comunicació a les institucions públiques locals i que estableix que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública (premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals i ciutadanes) han de respectar els principis següents:

1.- Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi. Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques… i els projectes de futur.

2.- Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent. Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. A través de la crònica periodística del ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.

3.- Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania. Els professionals responsables dels mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals, han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.

4.- Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica. Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., a més d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.

5.- Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme. Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.

6.- Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat. Mitjançant un tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.

7.- Han de despertar l’interès de la ciutadania. Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.

8.- Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris. Han de tenir professionals que rebin una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre respectant el codi deontològic que regeix la professió periodística.

9.- Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.

10.- S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi. Les institucions o organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques necessàries, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.

En el marc d’aquesta iniciativa, el laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona ha endegat el Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya, on s’avaluen periòdicament les pràctiques d’informació i comunicació dels governs locals, per tal que els ciutadans i les ciutadanes puguin participar amb criteris fonamentats proposant les mesures que considerin necessàries de manera que el seu municipi hi figuri amb la millor qualificació.